Si tu no hi vas...

A l’entrada que feia fa poc de l’Stalin de Flotats, reflexionava sobre el recurs de la por com a eina política per subjugar els ciutadans. Tanmateix, en aquesta darrera contesa electoral hem pogut comprovar com la por també pot ser utilitzada sense violència —o sia sense exercir-la directament com feia el personatge d’Stalin—, sinó desvetllant-la, amb raó o sense, en l’entranya profunda de l’elector.

El PSOE ha elaborat una campanya molt intel·ligent i similar a la que ja havia utilitzat en el referèndum de l’Estatut. Es tracta de tocar la pell profunda de l’electorat, l’entranya viva, a través de la por: “Si tu no hi vas, ells tornen”. Magnífic! I més encara si ho acompanyes amb un cartell vermell, tocat per tres ombres fosques i amenaçadores de reminiscències tarantinianes.

El missatge és senzill, i no pretén oferir arguments ideològics o justificatius de la feina feta o de la feina que es vol fer si es guanya, va directe al ressort de la por, a l’entranya pura i dura. I quan hi arriba, és molt més contundent que qualsevol raonament argumentat.

També és cert que, perquè el missatge arribi, cal que l’objecte de la por existeixi prèviament, després si convé s’amplifica. En el cas que ens pertoca, el partit de l’oposició els ho ha posat molt fàcil, sobretot en els darrers dies de campanya quan —suposo que fruit de la desesperació de veure que les enquestes no donaven el resultat esperat—, el Partit Popular ha recuperat els arguments anticatalanistes que tan bons resultats li donen en certs territoris de l’Estat (immersió lingüística, transvasament...). Amb aquesta opció dels Populars, el cartell Socialista encara era més potent.

Les empreses publicitàries i de màrqueting ho tenen molt clar: la part natural, aquella que ens apropa als orígens animals, encara és més poderosa que la nostra part cultural. La víscera guanya la raó, i quan el llop udola bosc, no hi ha raonament que valgui, s’agafa la papereta electoral i es dispara a matar.