divendres, 30 de gener de 2009

Platonismes virtuals

Platònic és un espai de promoció de la participació ciutadana obert a tot aquell que vulgui proposar, debatre i treballar per a fer del Pla d’Urgell la millor comarca del món. Una xarxa de debat d’idees que a més treballa per dur les propostes més debatudes i interessants a la pràctica, a través de l’ens, organisme o administració corresponent.”

Han passat molt dies des del meu últim post, però, a voltes, les circumstàncies es mengen els projectes i les sorpreses més inesperades determinen un canvi de rumb vital del tot insospitat. Ara sembla que, a poc a poc, vaig recuperant una identitat digital engolida pels avatars de la seua germana real. I la veritat és que durant tot aquest temps he trobat a faltar aquest espai de reflexió per anar-hi abocant les consideracions d’un aficionat a l’art de badar ajagut sobre el llom d’un bon llibre, assegut a la platea d’un teatre o en la sala d’un cinema... Aquest art de badar i explicar-ho sense massa pretensions, però amb afany que pugi ser del grat dels pocs i soferts lectors que em puguin llegir.

En aquest primer text de retorn, vull publicitar la iniciativa d’uns amics. Una iniciativa encara incipient però que auguro amb molt futur. Un grup de persones inquietes del Pla d’Urgell tenen la intenció de desvetllar la comarca mitjançant les eines que està oferint l’anomenada Web 2.0. Aquestes persones, i sota el suggeridor nom de Platònic, estan formulant una plataforma de discussió social a la xarxa, que més enllà de ser un punt de trobada i de confrontació d’opinions, vol esdevenir un mecanisme que generi iniciatives de transformació. Més enllà de la discussió per la discussió, vol ser un camí per incidir i canviar la realitat comarcal.

Quan m’explicaven la iniciativa, asseguts en les taules d’un cafè de Bellvís, al cap em van venir les imatges dels tradicionals debat de cafè, aquelles acalorades discussions de bar de poble on es pretenia solucionar els problemes més complexos amb quatre cops a la taula i dos dits de sentit comú. Aquelles diatribes, però, esdevenien del tot estèrils, perquè quedaven circumscrites a les parets fumades del cafè i acabaven sent mers exercicis retòrics, això sí, catàrtics: no solucionaves res, però et quedaves allò més satisfet amb les asseveracions que hi proferies.

El que pretenen la gent de Platònic té poc a veure amb aquesta discussió de taverna i més amb la tradició de l‘àgora. L’expressió de la participació popular en la cosa pública, que la democràcia actual té circumscrita a les conteses electorals cada quatre anys, pot aflorar a través d’Internet. La xarxa ha de canviar i canviarà la política com l’entenem avui en dia, la participació no pot ser tan passiva, la xarxa et permet incidir, diàriament si convé, en les decisions d’aquells que ens governen, malgrat que a ells això no els agradarà gaire.

Així ho entenen des de Platònic, i no volen renunciar al dret a decidir com volem que sigui la realitat que ens envolta, no podem renunciar a decidir com volem que sigui el Pla d’Urgell.

Segur que ho he dit en algun altre moment en les entrades d’aquest bloc, però estic convençut de dues coses sobre Internet, una és que aquest món virtual està canviant el món real ¬-i en aquest sentit la manera de fer política, com us deia fa un moment- i, l’altra, que la globalització té sentit des de la localitat: som globals perquè som locals i som locals perquè som globals. L’única manera de participar de la globalitat és aportant-hi allò que tenim de locals perquè ens fa diferents i interessants als ulls de la resta del món, i de Pla d’Urgell, amb les seves coses bones i dolentes, tan sols n’hi ha un, el nostre.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bo l'article.
Felicitats i gràcies.
www.factoriajimmi.blogspot.com

miquelbla ha dit...

Ja era ora que tornesis al mon virtual. Continua escrivint que m'ho passo d'allò més bé. Fins la propera.