divendres, 8 d’octubre del 2010

L'iPad o el plaer de caure en la temptació

Ara fa tot just una setmana, vaig adquirir un nou dispositiu informàtic. En un rampell consumista del tot inexplicable, vaig deixar-me vèncer per la dolçor de formes, la reputació irreprotxable i la posada en escena de la casa de la poma. Vaig mossegar el fruit prohibit quasi sense pensar-ho endut per la follia de tenir per primera vegades un producte Apple. Jo que n'havia renegat davant d'amics i coneguts, que havia descrit els seguidors d'aital marca com a sectaris del teclat, finalment havia sucumbit a la força d'un dels productes de consum que millor ha sabut tractar el màrqueting, amb permís de la Coca Cola.

Amb l'afany del neòfit, porto una setmana amunt i avall (Lleida-Barcelona) amb un iPad sota el braç, sincronitzant, aprenent a fer funcionar l'iTunes, adquirint App, escrivint amb Pages, navegant amb Safari... Tot un nou vocabulari, tot un nou món per descobrir.

Ara per ara encara no vull dictar sentència, per a les valoracions em dono una mica més de temps, ja us detallaré l'experiència en properes entrades. Tan sols constatar que aquesta que llegiu és la primera entrada escrita directament amb el dispositiu, de fet el primer cop que escric un text més o menys solvent sobre un teclat digital.


Deia Vázquez Motalbán que els principis és allò que elabores quan ets jove i vas perdent al llarg de la vida.

L'edat. Vull creure que és cosa de l'edat.

dissabte, 4 de setembre del 2010

Els amants. En el vuitanta-sisè aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés




No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

La Festa Estellés, la veu d'un poble

dilluns, 30 d’agost del 2010

En el centenari del naixement de l'admirat Marius Torres



AIXÍ UN NÚVOL ES FON

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas del vagabund.
Déu meu ja estic a apunt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard.

Màrius Torres

dijous, 22 d’abril del 2010

És l'hora de la veritat. Diumenge vine a votar!

Aquest diumenge és el dia. Conjuntament amb altres pobles d’arreu de Catalunya farem la Consulta sobre la Independència de la Nació Catalana. Aquest diumenge, tu faràs història, votaràs pel teu país, però sobretot votaràs perquè tens dret a decidir i no deixaràs que decideixin per tu.

Reflexiona-hi, ni que sigui un moment, no cediries per res del món la teua llibertat individual, tens el dret de prendre les teues pròpies decisions sense que ningú les prengui per tu. Menys encara pots cedir la decisió de quin país vols: qui ha de gestionar els teus impostos, qui ha de defensar els teus interessos a Europa, quina llengua has de parlar... Això no t’ho poden imposar, és massa important per deixar-ho en mans dels polítics, això ho has de decidir tu.

Tu, jo i tota la gent de Bellvís i els Arcs volem que el dia 25 d’abril el nostre poble surti amb orgull als mitjans de comunicació amb una alta particpació, perquè Bellvís i els Arcs tenim una història mil·lenària, perquè també hem ajudat a forjar la Nació Catalana i ara no podem quedar enrere; hem de treure pit, perquè se senti la nostra veu, des del Pla d’Urgell i per a tot el món, i perquè quan d’aquí uns anys els historiadors locals expliquin la història del nostre poble, recordin que un 25 d’abril de 2010, a Bellvís i als Arcs, hi havia una gent que van ajudar a reescriure el futur de Catalunya.

Per venir a votar el 25 d’abril no cal ser independentista, per venir a votar, senzillament, cal ser un demòcrata. Vota sí o no, o en blanc, tu tries, però no hi renunciïs, hi tens dret. Tots, sense excepció, tenim el dret a decidir.

El dia 25 d’abril, tu decideixes!

El teu vot és important.
Fes història, vota.