Ara fa tot just una setmana, vaig adquirir un nou dispositiu informàtic. En un rampell consumista del tot inexplicable, vaig deixar-me vèncer per la dolçor de formes, la reputació irreprotxable i la posada en escena de la casa de la poma. Vaig mossegar el fruit prohibit quasi sense pensar-ho endut per la follia de tenir per primera vegades un producte Apple. Jo que n'havia renegat davant d'amics i coneguts, que havia descrit els seguidors d'aital marca com a sectaris del teclat, finalment havia sucumbit a la força d'un dels productes de consum que millor ha sabut tractar el màrqueting, amb permís de la Coca Cola.Amb l'afany del neòfit, porto una setmana amunt i avall (Lleida-Barcelona) amb un iPad sota el braç, sincronitzant, aprenent a fer funcionar l'iTunes, adquirint App, escrivint amb Pages, navegant amb Safari... Tot un nou vocabulari, tot un nou món per descobrir.
Ara per ara encara no vull dictar sentència, per a les valoracions em dono una mica més de temps, ja us detallaré l'experiència en properes entrades. Tan sols constatar que aquesta que llegiu és la primera entrada escrita directament amb el dispositiu, de fet el primer cop que escric un text més o menys solvent sobre un teclat digital.
Deia Vázquez Motalbán que els principis és allò que elabores quan ets jove i vas perdent al llarg de la vida.
L'edat. Vull creure que és cosa de l'edat.
2 comentaris:
Espero que t'aprofiti l'iPad. Tens raó, quan un es fa gran tot es fa costa amunt.
Salutacions
Personalment vaig caure a la temptacio d'Apple fa molts anys (per cert, l'iphone no te accents). De fet, la sala de macs de la facultat sempre estava buida i era un plaer treballar-hi. Aixi vaig iniciar la relacio.
I un cop feta la primera queixalada, qui pot resistir-se a menjar-se tot el fruit? Es car, d'acord, pero mes car els va costar a Adam i Eva ;)
Publica un comentari a l'entrada