dilluns, 30 d’agost del 2010

En el centenari del naixement de l'admirat Marius Torres



AIXÍ UN NÚVOL ES FON

Així un núvol es fon i deixa el cel més blau.
Així una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s'apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas del vagabund.
Déu meu ja estic a apunt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard.

Màrius Torres

1 comentari:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Joan, no he trobat fins avui el teu escrit sobre Màrius Torres.

Magnífica la versió d'EnVers. No la coneixia.

T'afegeixo a la llista de blogs participants en l'homenatge.