dimecres, 18 de juny de 2008

Les dimensions del Guernica

Des de la seua realització allà per l’any 37 del segle passat, El Guernica de Picasso ha estat envoltat per la polèmica: ja sigui per l’exposició al París prebèl·lic aquell mateix any; per la ubicació al MOMA de Nova York i la posterior i definitiva reubicació al Reina Sofia de Madrid, després del retorn; pel complex procés de negociació i trasllat; per la seua interpretació, o, fins i tot, pel seu valor, perquè, segons sembla, el mateix Picasso no la considerava una del les seues millors obres.

És un quadre que m’agrada, i molt —de fet quan escric aquestes ratlles en tinc una reproducció, mida domèstica, a tocar— i sempre l’he interpretat per allò que s’hi veu: una imatge fixa de l’horror d’un bombardeig, un malson de l’autor davant les notícies que li arribaven a través de la premsa francesa sobre la destrucció de Guernika. També és cert que, més enllà d’aquesta senzilla interpretació, hi ha tot un seguit d’aproximacions simbòliques sobre els elements que apareixen al quadre —el brau i el cavall s’emporten la palma— i teories sobre l’expressió intrínseca de l’obra.

Potser, pot ajudar a descabdellar alguna de les interpretacions més profundes la proposta que ens fa l’artista nord-americana Lena Gieseke, que ens ofereix l’oportunitat de veure el Guernica des d’una nova perspectiva: la tercera. Apareix un nou quadre, en què els personatges semblen prendre vida, i desvetlla detalls i aspectes que normalment no s’acaben de veure. Evidentment, és una actuació sobre una obra artística molt discutible i polèmica, malgrat això, l’experiència d’entrar en el llenç del Guernica i recórrer tots el racons és impagable. Com afirma l’autora de l’estudi, l’exploració tridimensional és una nova tècnica per a la comprensió de l’obra d’art. A mi l’experiència m’ha agradat, a veure que us sembla a vosaltres.