Roger Mas és d'aquells artistes que són capaços de sorprendre't disc a disc, cançó a cançó. Un músic en estat pur que no pateix dependència mediàtica ni pressions comercials, i això és nota i això s'agraeix. I aquesta consideració es reafirma en el seu darrer disc, Les cançons tel·lúriques, on presenta, amb detallisme sonor i finor extrema, una incursió en el món de la mística. La seua música s'adapta com un guant als poemes de Verdaguer o al text dels goigs i alhora, nota a nota, sap modernitzar el sentiment d'uns mots amb cent anys a l'esquena.Malgrat que tendeixo a valorar més la lletra, en aquest cas ha estat la música l'element que més m'ha colpit del disc: com, guitarra en mà, ens transporta del blues més negre als sons d'exòtics paratges orientals o caribenys passant pel jazz i per les tradicions musicals més nostrades. Que d'una barreja d'aquesta magnitud en surti un disc compacte i total és un mèrit que tan sols poden presentar els músics d'una talla com el de Solsona. Un garbuix de tradicions musicals que esdevenen un únic so, tot és u.
La genuïnitat de les creacions de Mas és allò que el fa universal: beu de la tradició que li és més propera i la passa pel sedàs de les músiques del món per acabar formulant el que sens dubte serà un clàssic, i no exagero, donem temps al temps.
Aquí us deixo un vídeo clip del tema "Caminant" i us comento que Mas és un artista que sap treure partit dels mecanismes de difusió que les noves tecnologies li posen a l'abast, per això a més d'un bloc compta amb espai a MySpace on ens ofereix l'oportunitat d'escoltar alguns temes de la seua darrera obra, la programació de concerts, fotografies o veure la seua xarxa social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada