I malgrat tot, l'ou balla

Aquest any, a causa de les restriccions d’aigua, l’Ou com Balla tan sols es pot veure a sis fonts de la ciutat de Barcelona: la de la Catedral, la de la Casa de l'Ardiaca, la de l'Ateneu, la de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i les de les esglésies de Santa Anna i de la Puríssima.

Sempre l’he trobat una tradició curiosa i divertida: un ou buit fent cabrioles misteriosament desordenades damunt d’un brollador d’aigua, el peu del qual, per acabar d'animar l'escena, està guarnit amb abundants flors i plantes. Certament, el moviment festiu, desenfadat i fora de lloc de l'ou té aquell regust freak que tant m'agrada, i que enguany he contemplat a la font de l’Ateneu Barcelonès.

Prop de la font, hi havia un faristol on se’ns informava que l’espectacle només es pot veure en aquelles fonts que funcionen amb subministrament que els arriba del freàtic i de pous, i que disposen d'un circuit per reutilitzar l'aigua, per no incomplir les mesures recollides en el decret de sequera.

Aquest any, a l’ou, com al Govern, també li ha tocat ballar al ritme de la sequera.