dissabte, 1 de març de 2008

Pinotxo en democràcia

Ens trobem immersos, pràcticament ofegats, en una campanya política a les cambres parlamentàries de l’Estat. El bombardeig de propostes electorals és constant i la meua perplexitat augmenta a mesura que els polítics fan proclames de dubtosa aplicació pràctica: subvencions, ajudes, rebaixes d’impostos... Vull suposar que el ciutadà és conscient que la majoria de les promeses no es duran a la pràctica, ja sigui perquè el partit en qüestió no té cap possibilitat real d’obtenir responsabilitats de govern, o perquè, senzillament, és una mitja veritat o una mentida completa en boca d’un dels dos partit majoritaris.

En la lluita pel poder polític, la mentida és una arma de primera magnitud i cap polític no hi vol renunciar, perquè sap que el contrincant no ho fa. I a aquestes alçades cap ciutadà pot al·legar desconeixement: ho sap, que l’enganyen, però li agrada deixar-se enganyar. El poder, sobretot en democràcia, és un joc de seduccions: digues-me que m’estimes, encara que sigui mentida!

“Per arribar al poder, cal fer-se estimar, seduir, agradar; per exercir-lo s’ha de tenir èxit o fer creure que s’ha tingut èxit.”

Aquestes paraules són d’Édouard Balladur, l’exprimer ministre francès, i les he extret del seu llibre Maquiavel en democràcia. Mecànica del poder. Un breu assaig, de lectura fàcil i amena, que repassa i intenta explicar els mètodes del poder sense cap interès a jutjar-los o a buscar-hi justificacions, cosa que s'agraeix. Balladur descriu amb contundència els egoismes, les ambicions, les hipocresies, les pressions mediàtiques que hi ha darrere d’aquells que volen aconseguir el poder. I poc es pregunta sobre la finalitat mateixa del poder, i quan ho fa la resposta és clara: el poder pel poder.

“Democràcia o dictadura, l’objectiu continua sent el mateix: la conquesta i la possessió del poder per tots el mitjans, durant tant temps com sigui possible.”

I l’idealisme? I les ganes de canviar les coses de veritat? Per a això Balladur també té resposta:

“Encara que, al principi, estigui dotat de clarividència, de valentia, que l’idealisme fortifiqui la seva voluntat i inspiri la seva ambició, el polític acaba cedint.”

El dia 9 de març hi ha eleccions, cal reflexionar amb senderi, de la nostra decisió en depèn el futur de molta gent: l’ambició d’una colla de polítics i el pa d’unes quantes famílies.