divendres, 7 de març de 2008

El candidat

M’he passat tota la campanya electoral buscant el candidat. Els he mirat els ulls petrificats rere la pantalla del televisor. Els he escoltat: he furgat entre les seues paraules per si trobava un rastre prou engrescador. He llegit els eslògans penjats en fanals i parets. M’he deixat enganyar, càndidament, agombolat pels mots que invocaven en els seus discursos...

I què hi volia trobar en el candidat? Hi buscava el país, i hi buscava el futur. Necessitava descobrir el candidat que fos capaç de retornar-nos l’entusiasme del 30 de setembre de 2005, quan semblava que tot era possible perquè tots anàvem a la una i ens guiava una mateixa idea: “Sí, podem”.

Ha costat, però al final, després de tantes hores de desassossec i dubte, he trobat el candidat. Segurament menteix, i què, com tots. Però com a mínim fa trempar.



1 comentari:

Anònim ha dit...

Òndia noi, si amb l'Obama trempes, què et pot passar diumenge a la nit??? Per molts vídeos que toquin la "soul", l'estratègia demòcrata fa figa. I es que en aquestes alçades no hi hauria d'haver cap "Rookie" plantant cara a la Hillary Rodham. Tot i que el USA TODAY, deixava entreveure el passat cap de setmana: "Tots a una o pleguem...", és possible que amb el hit "YES, YOU CAN" les coses canvïin, desaparegui el Rookie i neixi l'Obama del Dr. M.L.King La resposta a l'agost.