Iraq 5.0

“Haurem guanyat la guerra tan bon punt els americans es tornin a sentir segurs”

(Donald Rumsfeld)

Han passat cinc anys des que es van produir aquestes declaracions, poc abans que els EUA enviessin les tropes a l’Iraq. I, cinc anys després de la invasió, ens trobem davant d’un panorama descoratjador: uns 85.000 civils i 4.300 militars morts —la primera dada sempre és una aproximació que difícilment pot ser contrastada—, i un país, destruït i dividit, que s’enfonsa en una situació d’inestabilitat que fa difícil —impossible— que un ciutadà hi pugui portar una vida relativament normal.

I tot això per què? S’ha democratitzat el país? S’ha vençut el terrorisme internacional? Han fet pagar a Ossama Bin Laden els atacs de l’11 de setembre? Han acabat amb les armes de destrucció massiva?...

A poc a poc, no responguem encara. Siguem més egoistes, fem-nos la pregunta que ens interessa com a occidentals benestants: podem dir, parafrasejant la cita de Rumsfeld que us anotava en començar aquesta entrada, que el món “civilitzat” —els americans i nosaltres amb ells— “se sent” més segur que abans d’iniciar l’ocupació?

Si el triomf de la invasió era aconseguir la sensació de seguretat que apuntava l’exsecretari de Defensa, sens dubte, la guerra s’ha perdut. I teniu dades objectives, tan sols us cal pujar a un avió, sobretot si aneu als EUA. Tota la parafernàlia prèvia a l’accés a l’aparell produeix més seguretat? No pas, acolloneix. Potser es fa per garantir la seguretat del passatge, però la sensació no és de seguretat sinó tot el contrari, ja puges a l’avió amb l’ai al cor. Sentir-se segur no és veure com vigilen, sinó no pensar en la vigilància. Quan vas pel carrer i veus molta policia, no et sents més segur, sinó més amenaçat: Què passa? He de patir?...

Aquest és el món que tenim després de cinc anys de guerra a l’Iraq. Un món més controlat i menys segur. La por genera por i la protecció contra la por, encara més por. Perquè la sensació és de temença. Això sí, ha augmentat el control sobre l’individu, i nosaltres aguantem estoics com ens despullen o ens restringeixen els objectes personals de la maleta, com ens controlen les comunicacions o la nostra intimitat... Seguretat per llibertat, sempre és un mal negoci.

Cinc anys i uns quants dies després, Donald Rumsfeld sap, com també ho sap el seu excap Bush, que han perdut una guerra —que totes les guerres són dolentes, però aquesta més, per injustificable i il·legal.

Ara mateix, a l'Iraq, hi ha prop de 90.000 persones que ja no tenen por, la seguretat els ha costat la vida.