dilluns, 17 de març de 2008

Najat El Hachmi

La llengua catalana es juga el futur en diferents camps, però el de la nova immigració és, sens dubte, un dels àmbits fonamentals per garantir-ne la supervivència en aquest segle XXI. Si les persones que vénen de fora i s’estableixen al nostre país no trien la nostra llengua com a llengua de relació amb la realitat més immediata que els envolta i opten pel castellà, que segurament és la tria més fàcil, la llengua catalana pot deixar de ser llengua de país per passar a ser, en el millor dels casos, llengua de grup.

Hi ha un volum important de nova immigració, i la situació que es va produir amb les migracions de mitjan segle XX ha deixat una forta petjada en la nostra societat; però malgrat això,la llengua catalana encara no ha perdut la fisonomia i, tot i que comparteix l’hegemonia lingüística amb la castellana, continua essent el símbol visible que ens identifica com a societat. Cal no perdre aquesta posició, perquè si anem renunciant progressivament a àmbits d’ús, el català pot acabar com un element folklòric del passat, més que no pas una eina per acarar el futur.

Per això és important que una persona com Najat El Hachmi hagi guanyat el Premi Ramon Llull. Perquè esdevé un exemple magnífic d’una persona d’orígens forans que, sense perdre aquest referents, ha fet seua la nostra cultura i la nostra llengua. De fet, com ella mateixa reclama, Najat El Hachmi és una catalana més.

Hem de tenir present, però, que amb això no n’hi ha prou, som els parlants amb el català com a llengua pròpia els que hi tenim més responsabilitat. Cal que ens hi comprometem, per exemple i senzillament, no renunciant a utilitzar el català en tots els àmbits i en totes les situacions, sense deixar-nos portar per falsos paternalismes, ni pel color de la pell del nostre interlocutor.

1 comentari:

Alberto Velasco ha dit...

Ei Joan!! Enhorabona pel teu blog. Nivellasso, sí sinyor.